El Passeig de Gràcia
Un passeig per viure'l
El Passeig de Gràcia neix a la Plaça Catalunya i travessa el centre de l'Eixample de mar a muntanya, en un recorregut aprox. d'un quilòmetre i mig.
El Passeig és fruit, d'un dels grans moments d'esplendor de la història de la ciutat. Al segle XIX, Barcelona era una atapeïda ciutat encerclada per les velles muralles, les principals discussions de l'època passaven per la necessitat d'enderrocar-les per tal d'engrandir la ciutat i distribuir la seva població pel pla.
Gaudi i el Modernisme
El moviment modernista neix a finals del segle XIX i perdura fins la segona dècada del XX. A Barcelona coincideix amb la construcció de l'Eixample i amb l'enriquiment de la burgesia fruit de la Revolució industrial. Tot plegat crea les condicions favorables pel desenvolupament d'un moviment que propicia la construcció d'habitatges que competeixen en elegància i disseny.
El Modernisme utilitza tècniques innovadores, prefabricats, estructures de ferro, en la seva estètica predomina l'abundància d'elements decoratius que imitant les formes de la natura. Les corbes són la dominant. També son reiteratives les reixes i les balconeres de ferro forjat.
El Passeig de Gràcia, el passeig del Modernisme
El Passeig de Gràcia és arquitectònicament parlant, el passeig del Modernisme. Les obres d'Antoni Gaudi, La Pedrera i la Casa Batlló, són sens dubte les més famoses i admirades, poca presentació necessiten. Totes dues estan obertes al públic i es poden visitar.
Però val la pena fixar-s 'hi també en les extraordinàries obres que van deixar altres arquitectes de l' època, entre els que destaquen, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, i Enric Sagnier.
Domènech i Montaner en ha deixat al Passeig de Gràcia dues esplèndides cases, la Casa Lleó Morera en el numero 35 i la Casa Fuster , que tanca el passeig en el nº 132. Al carrer Aragó a pocs metres del Passeig de Gràcia, també i trobem, l'Editorial Montaner i Simon, actual seu del Museu Tapies. Recordem que Domènech i Montaner és l'autor del Palau de la Música i de l'Hospital de Sant Pau.
De Puig i Cadafalch sols trobem al Passeig de Gràcia l'original Casa Atmatller, just al costat de la Casa Batllò. A l'Avinguda Diagonal però a pocs metres del Passeig de Gràcia es troba el Palau del Baró de Quadras i una mica més enllà Diagonal/Roger de Llúria l'original Casa Terrades, més coneguda com la Casa de les Punxes.
Enric Sagnier, no és un arquitecte molt conegut per el gran públic, malgrat això és un dels que més obres va deixar a Barcelona. Al Passeig de Gràcia són obra seva, la Casa Pasqual i Pons, nº 2-4, l' edifici de la Union des Assurances de París, nº 33, Casa Mulleras, nº 37, Casa Coma nº 74 i la Casa Garriga, nº 112.
Altres arquitectes modernistes també han deixat la seva petjada al passeig, són també molt remarcables les Cases Rocamora, la Casa Malagrida, la Casa Bonaventura Ferrer o l'esplèndida Casa Vídua Marfa.
Enric Sagnier, no és un arquitecte molt conegut per el gran públic, malgrat això és un dels que més obres va deixar a Barcelona. Al Passeig de Gràcia són obra seva, la Casa Pasqual i Pons, nº 2-4, l' edifici de la Union des Assurances de París, nº 33, Casa Mulleras, nº 37, Casa Coma nº 74 i la Casa Garriga, nº 112.
Altres arquitectes modernistes també han deixat la seva petjada al passeig, són també molt remarcables les Cases Rocamora, la Casa Malagrida, la Casa Bonaventura Ferrer o l'esplèndida Casa Vídua Marfa.
A part del Modernisme el Passeig de Gracia també cultiva altres estils, no passen desapercebuts ni la monumentalitat del edifici de l'Union i el Fènix, ni la del Banc Vitalici. Són destacables també els antics palauets, el Palau Marcet (Cinema Comèdia), o el Palau Robert a la confluència amb la Diagonal i actual seu de l'oficina de Turisme de Barcelona.
Del tranvia de cavalls al Gran Metro
Els tramvies amb tracció de sang
Cap el 1870, Gràcia estava ocupada majoritàriament per les classes obreres de Barcelona i no disposava de mitjans de transports capaços de transportar amb eficiència aquesta força de treball als tallers de Barcelona on treballaven, normalment es desplaçaments es feien a peu.
Teatres desapareguts del Passeig de Gràcia
Teatres i zones d'esbarjo al Passeig de Gràcia a finals del segle XIX
En les primeres dècades el Passeig de Gràcia estava poc estructurat, els jardins, teatres de construccions poc solides i llocs d'esbarjo se succeïen, de fet no va ser fins les dècades de 1860-1870 en que es va consolidar com a residencial.
Entre les zones d'oci més popular hi destacaven: El Jardí de les Delícies,(1840). Els Camps Elisis i el seu teatre, (1853). El Jardí d'Euterpe(1857-60). El Prado Catalán(1863-72).El Teatre de la Sarsuela(1864-72). El Teatre Varietats(1865). El Teatre Jardí del Espanyol(1870-89)., El Tívoli (1874) Teatre Líric (1881). Teatre Novedades(1884- 1938).
Els Camps Elisis
El 1853 Josep Oriol Mestres va projectar el conjunt anomenat dels Camps Elisis. Es tractava d'una gran zona d'oci situada entre els actuals carrers d'Aragó i Provença. L'entrada era de pagament, hi havia un estany, grans jardins ombrejats per plàtans i diverses fonts. S'hi va aixecar una sala per a balls i concerts, cafès, una fonda, vaqueries i glorietes. Entre les atraccions hi havia una gran muntanya russa. La plaça central es feia servir com auditori al aire lliure i pels espectacles de circ. El 1856, se li va afegir un petit hipòdrom.
Les representacions teatrals van començar el 1860. L'empresa propietària va fer construir una sala, coberta d'una tela, a la manera d'una tenda, que va ser anomenat "Salón de Verano". Hi cabien fins a 500 parelles de ball, era sostinguda per una galeria voltada de vint-i-quatre columnes de fusta, oferia espectacles lleugers amb dansa i música i començaren a fer-s'hi sarsueles i fragments d'òperes. Per arribar s'hi va posar un servei de tartanes que hi conduïa des de les Rambles.
Els Camps Elisis van comença a decaure a partir del 1867, en part per la competència del Tívoli, van tancar l'any 1876. Només en va quedar el teatre, que Adquirit per Evarist Arnús anys més tard obriria convertit en el luxós Teatre Líric-Sala Beethoven.
El vell baixador de ferrocarril del Passeig de Gràcia
El 25 d'octubre de 1882 es va inaugurar la via de ferrocarril que travessava tot l'Eixample seguint el curs del carrer Aragó. La línia es va dissenyar per sota del nivell del carrer mitjançant una rasa, a cada cruïlla hi havia un pont per facilitar la circulació
L'obelisc de la Diagonal
A la cruïlla del Passeig de Gràcia amb la Diagonal s'hi troba a dia d'avui un monument nú, en honor a ningú.
Tothom el coneix, tothom l'ha vist, però que hi fa allà?. Molts l'anomenen el llapis, de fet és un autèntic indocumentat, que gràcies a la seva fisonomia, s'ha guanyat l'honor a ser de facto, el monument a un vulgar llapis.
El Monument a la República
L'encreuament entre la Diagonal i el Passeig de Gràcia esta ple d'histories. Durant molt anys, va ser conegut com el Cinc d'Oros, encara avui el nom perdura entre generacions.
El 1909 l'ajuntament va acordar aixecar un monument i dedicar la plaça al primer president de la república espanyola Francesc Pi i Margall. El projecte definia cinc cercles, un al mig, on aniria el monument i quatre al voltant amb fanals escultòrics. D'aquí prove la denominació popular de l'espai com cinc d'oros ja que recordava la carta de la baralla espanyola.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
El Passeig de Gràcia començava a estar de moda entre la gent més adinerada de la ciutat, era un moment de febre constructora amb la Pedrera ... -
El moviment modernista neix a finals del segle XIX i perdura fins la segona dècada del XX. A Barcelona coincideix amb la construcció de l... -
Els tramvies amb tracció de sang El primer transport fitxe que va tenir el passeig de Gràcia data de l'any 1859 quan es fundà la compan...