El Passeig de Gràcia començava a estar de moda entre la gent més adinerada de la ciutat, era un moment de febre constructora amb la Pedrera i la Casa Batllò a mig fer, els vells fanals de gas instal·lats l'any 1853 donaven poca llum, llavors apareixeran els nous fanals modernistes.
Contràriament al que molta gent, erròniament pensa, els fanals modernistes del Passeig de Gràcia no són obra d' Antoni Gaudí, sinó que van ser dissenyats per l'arquitecte municipal Pere Falqués i Urpí, autor també de la Casa Bonaventura Ferrer del numero 113 del passeig. Van ser instal·lats per les festes de Nadal de l'any 1906
Els fanals van ser realitzats al taller de fundició de Manuel Ballarin, i no cal dir que van ser molt criticats per la societat barcelonina de l'època que, com de costum, era critica amb tot allò que es relacionava amb el modernisme.
Els fanals tenen una una base de pedra de Figueres amb els característics bancs fets amb trencadís (fragments de ceràmica) blanc des de on surten braços de ferro forjat en forma de ela invertida amb motius florals, en total hi ha 32.
En la part superior del fanal s'aprecia la silueta d'un petit ratpenat (símbol heràldic de Jaume I ) i a sobre l'escut de la ciutat la corona del rei Jaume I.
En la reforma del passeig del any 1970 els bancs dels fanals van perdre molt de sentit, al quedar atrapats entre les sortides dels pàrquings i les noves zones d'aparcament en superfície. Fins llavors el Passeig de Gràcia tenia la mateixa distribució que coneixem ara a la Granvia o la Diagonal, amb dos passejos centrals delimitats pels carrils de vehicles.
En la reforma del passeig del any 1970 els bancs dels fanals van perdre molt de sentit, al quedar atrapats entre les sortides dels pàrquings i les noves zones d'aparcament en superfície. Fins llavors el Passeig de Gràcia tenia la mateixa distribució que coneixem ara a la Granvia o la Diagonal, amb dos passejos centrals delimitats pels carrils de vehicles.
La falsa llegenda dels fanals que donen nom al Cinc d'Oros
A la Cruïlla del Passeig de Gràcia amb la Diagonal, van existir durant més de 50 anys uns fanals monumentals d'estil modernista, als que se'ls atribueix la llegenda, de haver donat el nom popular de "CInc d'Oros" a la plaça.
Se sap que la plaça fou dissenyada originàriament pels arquitectes municipals Florensa i Vilaseca, i que havia de contenir un conjunt d'un monument i 4 fanals.
De fet l'any 1915 (segons expliquen algunes fonts) quan es va urbanitzar la plaça, es van construir 5 bases circulars una gran i central, on havia d'anar el monument, i quatre de més petites al seu voltant, on havien d'instal·lar-se els 4 fanals. Aquesta distribució recordava la carta de la baralla espanyola, i d'aquí probablement va sortir el nom popular del Cinc d'Oros.
En la fotografia que publiquem, es poden veure fins a 5 fanals i un gran cercle central, del que es dedueix que hi manca el fanal de l'altre costat del Passeig de Gràcia així es demostra que quan es van instal·lar aquets fanals l'any 1909, no eren ni quatre ni cinc, sinó sis.
Encara més definitiu és el dibuix que va aparèixer a la revista "El Be Negre el Gener de 1934 on s'hi pot observar amb detall els sis fanals que envolten les obres del monument a la república en el centre de la cruïlla.
Si algú encara dubte del que expliquem, li posarem fàcil, tothom ho pot comprovar amb els seus ulls.
De fet, els fanals es van retirar l'hivern de 1957 al·legant que feien nosa per la circulació, es van desmuntar i es van dur a un magatzem municipal on van dormir gairebè 30 anys. Però l'any 1985 aprofitant la remodelació de l'Avinguda Gaudí van tornar a veure el sol, hi es van col·locar de nou en aquesta avinguda entre els carrers de Provença i de la Indústria.
Així dons per saber quants fanals existien de veritat i trencar amb la llegenda que explica que el nom de Cinc d'Oros prove de l'existència dels quatre fanals que il·luminaven el monument cental, sols cal passejar-se per l'Avinguda Gaudi i contar-los 1, 2, 3, 4, 5 i fins a 6 fanals. Prova superada.
Els fanals del Cinc d'Oros, al igual que els de la resta del Passeig de Gràcia van ser obra de l'arquitecte municipal Pere Falqués i Urpi. Tenien una base de pedra calcària, (com es veu en la foto)obra d'Alfons Juyol i la part superior era de ferro forjat, de Manuel Ballarín.
De fet, els fanals es van retirar l'hivern de 1957 al·legant que feien nosa per la circulació, es van desmuntar i es van dur a un magatzem municipal on van dormir gairebè 30 anys. Però l'any 1985 aprofitant la remodelació de l'Avinguda Gaudí van tornar a veure el sol, hi es van col·locar de nou en aquesta avinguda entre els carrers de Provença i de la Indústria.
Així dons per saber quants fanals existien de veritat i trencar amb la llegenda que explica que el nom de Cinc d'Oros prove de l'existència dels quatre fanals que il·luminaven el monument cental, sols cal passejar-se per l'Avinguda Gaudi i contar-los 1, 2, 3, 4, 5 i fins a 6 fanals. Prova superada.
Els fanals del Cinc d'Oros, al igual que els de la resta del Passeig de Gràcia van ser obra de l'arquitecte municipal Pere Falqués i Urpi. Tenien una base de pedra calcària, (com es veu en la foto)obra d'Alfons Juyol i la part superior era de ferro forjat, de Manuel Ballarín.
