El 25 d'octubre de 1882 es va inaugurar la via de ferrocarril que travessava tot l'Eixample seguint el curs del carrer Aragó. La línia es va dissenyar per sota del nivell del carrer mitjançant una rasa, a cada cruïlla hi havia un pont per facilitar la circulació
Durant molt anys la ciutadania demandava un baixador en un lloc cèntric de la ciutat, ja que els viatgers havien de desplaçar-se fins a l'Estació de França al barri de la Ribera. Recollint aquesta demanda la companyia de ferrocarrils va proposar al ajuntament de fer un baixador al carrer d'Aragó entre Villarroel i Comte Borrell, però aquest s'hi va negar al considerar que no era un lloc prou cèntric. Finalment es va decidir construir-lo a la cruïlla amb el Passeig de Gràcia, obtenint el vist-i-plau immediat de l'Ajuntament.
El baixador tenia una façana modernista, i va se construït per l'arquitecte Salvador Soteras i Taberner, s'allargava dues illes de cases fins el carrer de Pau Claris, i va ser inaugurat el primer de juliol de 1902.
De seguida però van arribar les critiques, els resultats de la construcció no s'ajustava al que s'havia previs, l'edifici construït en plena època modernista va rebre tota mena de retrets. Malgrat tot el baixador va gaudir de gran protagonisme, gràcies a la seva centralitat era punt d'arribada dels grans personatges de la època i també del Barça quan aquest arribava carregat amb una nova copa.
El Ferrocarril va transcórrer a cel obert pel carrer Aragó fins a principis dels anys 60. El 1957 van començar les obres de cobriment i es va procedir a enderrocar el baixador del Passeig de Gràcia, desapareixia per sempre l'edicici modernista en superfície. Finalment, el 15 de novembre de 1960 és va inaugurar l'actual baixador subterrani.
A partir d'aquella data, la cruïlla de Passeig de Gràcia Aragó va canviar totalment de fisonomia, els vehicles rodats van guanyen tot l'espai del nou carrer Aragó. De fet amb una dècadaés va passar del fum del ferrocarril, als gasos del vehicle de combustió. No es d'estranyar que més d'un es pregunti si van sortir guanyant amb el canvi, sobretot després de produir-se la total electrificació de la línia fèrria.
