Teatres i zones d'esbarjo al Passeig de Gràcia a finals del segle XIX
En les primeres dècades el Passeig de Gràcia estava poc estructurat, els jardins, teatres de construccions poc solides i llocs d'esbarjo se succeïen, de fet no va ser fins les dècades de 1860-1870 en que es va consolidar com a residencial.
Entre les zones d'oci més popular hi destacaven: El Jardí de les Delícies,(1840). Els Camps Elisis i el seu teatre, (1853). El Jardí d'Euterpe(1857-60). El Prado Catalán(1863-72).El Teatre de la Sarsuela(1864-72). El Teatre Varietats(1865). El Teatre Jardí del Espanyol(1870-89)., El Tívoli (1874) Teatre Líric (1881). Teatre Novedades(1884- 1938).
Els Camps Elisis
El 1853 Josep Oriol Mestres va projectar el conjunt anomenat dels Camps Elisis. Es tractava d'una gran zona d'oci situada entre els actuals carrers d'Aragó i Provença. L'entrada era de pagament, hi havia un estany, grans jardins ombrejats per plàtans i diverses fonts. S'hi va aixecar una sala per a balls i concerts, cafès, una fonda, vaqueries i glorietes. Entre les atraccions hi havia una gran muntanya russa. La plaça central es feia servir com auditori al aire lliure i pels espectacles de circ. El 1856, se li va afegir un petit hipòdrom.
Les representacions teatrals van començar el 1860. L'empresa propietària va fer construir una sala, coberta d'una tela, a la manera d'una tenda, que va ser anomenat "Salón de Verano". Hi cabien fins a 500 parelles de ball, era sostinguda per una galeria voltada de vint-i-quatre columnes de fusta, oferia espectacles lleugers amb dansa i música i començaren a fer-s'hi sarsueles i fragments d'òperes. Per arribar s'hi va posar un servei de tartanes que hi conduïa des de les Rambles.
Els Camps Elisis van comença a decaure a partir del 1867, en part per la competència del Tívoli, van tancar l'any 1876. Només en va quedar el teatre, que Adquirit per Evarist Arnús anys més tard obriria convertit en el luxós Teatre Líric-Sala Beethoven.
Com a curiositat podem esmentar que avui i entre els carrers de Valencià i Mallorca, en paral·lel al Passeig de Gràcia existeix un passatge que porta el nom de Camps Elisis.
El Jardí d'Euterpe
Van ser inaugurats el 5 de juny de 1857 en un solar que féu habilitar Anselm Clavé, qui dirigia la Societat Coral La Fraternitat, per celebrar balls populars i concerts del seu grup de cantaires, la coral Euterpe. Es trobava al carrer Valencià al costat de les fonts de Jesús i de la Nimfa . Es tractava d'una empresa pròpia de Clavé i els seus col·laboradors. Tenia les característiques dels altres jardins d'estiu: cafè, saló de ball, local per a concerts, zones de passeig i altres atraccions.
Clavé hi presentà al públic cicles de música amb regularitat durant els mesos de primavera i estiu, oferint concerts i balls corejats. Així es consolidà el moviment coral i es configurà el tipus d'espectacle que Clavé pretenia, basat en la música, el cant coral i el ball, i en la formació musical de la classe obrera.
Els jardins es mantingueren oberts fins al 1861.El darrer concert fou el 20 d'octubre, quan els propietaris del terreny no van voler renovar el contracte amb Clavé, a causa de la febre urbanística que vivia la zona. La temporada següent els espectacles es traslladaren als veïns Camps Elisis.
El Prado Catalán
Es tractava d'una entitat recreativa, consistent en uns jardins amb atraccions i un teatre d'estiu. Va funcionar del 1864 fins al 1884. Estava situat a l'illa delimitada per la Gran Via, Pau Claris, Passeig de Gràcia i Casp.
Va se Inaugurat el el maig de 1864, rivalitzant amb als Jardins del Tívoli. Des del juliol del mateix 1864, ja va comptar amb dos teatres: el "gran salón" per a les representacions d'òpera, teatre, etc. i el "teatrito de verano", per a les obres breus.
Oferia funcions de teatre (especialment comèdies i sainets) i sarsuela, i va contribuir a la consolidació de la comèdia i la sarsuela catalanes. Després de tancar ell 1885, part del solar va ser ocupat pel nou Teatre Novedades.
El Jardí de l'Espanyol
 |
Va ser inaugurat el 21 de maig de 1870. Va ser construït per l'empresari Miquel Grassen i es tractava d'un teatre d'estiu. Fou construït amb fusta, obra de l'arquitecte Antoni Rovira i Trias.
Estava situat en els anomenats Jardins del Criadero al interior de l'illa entre Gran Via, i els carrers Pau Claris i Diputació, on avui hi ha pàrking de cotxes. El seu aforament podia aplegar fins a dos mil espectadors.
S'hi accedia per un passatge entre dues cases, d'estil arabitzant una de les quals, la del número 24, encara es conserva., damunt del passatge, un arc també de decoració arabitzant indicava "Teatro Español.
S'hi van representar teatre en català i castellà, òperes, sarsueles i d'altres peces còmiques i dramàtiques per tal de cridar el màxim nombre d'espectadors. Un desafortunat incendi el va destruir el 17 de novembre de 1889. Va ser reconstruït amb el nom de Jardí Espanyol.
El Tívoli
El Tívoli va obrir el maig de 1875, a la cantonada amb el carrer Casp, de fet no era un teatre nou, anteriorment havia estat situat, primer als anomenats Jardins de la Nimfa i més tard al passeig de Gràcia / Mallorca, en els dos casos, però es tractava tan sols d'un teatre d'estiu construït amb fusta.
Amb la nova seu d'obra el Tívoli incrementa el nombre, varietat i qualitat dels espectacles, molts d'ells amb gran èxit. A principis del segle XX el teatre consolidat com un dels més complets de Barcelona acollir espectacles teatrals i musicals (òpera i sarsuela), revistes, ballet i actes polítics.
L'edifici actual data del 1918, és un projecte de Miquel Modorell i Rius, basat en l'anterior de 1905. La decoració interior amb formes eclèctiques té un cert estil "neorococó" amb abundància de motllures i motius vegetals en color daurat, així com el vermell de seients i cortines.
Té capacitat per a acollir a 1.643 persones, entre la platea, el club (el primer pis) i l'amfiteatre (segon pis), així com en les llotges laterals. Era el teatre amb més capacitat de la ciutat, després de el Gran Teatre del Liceu. L'escenari, ideat per Salvador Alarma, tenia 22 m d'ample, 23 d'altura i 15 de fondària.
Teatre Líric
El Teatre Líric Va ser aixecat a expenses del Banquer Evarist Arnús,(Banca Arnús) que volia dotar la ciutat d'un auditori apte per als concerts i la música en general i situar-lo en la part nova de Barcelona, l'Eixample. S'inaugurà el 23d'abril(Sant Jordi) de 1881,
L'edifici projectat per Salvador Viñals i Sabaté, ocupava el lloc on abans estava el Teatre dels Camps Elisis Hi havia un cafè-restaurant i una torre que ubicava una estació meteorològica i un rellotge. En homenatge a Beethoven, que donava nom a la sala, s'hi trobava una escultura del músic esculpit per Josep Reynés, autor també d'una altra escultura de Mozart que s'hi va col·locar més tard al costat.
La programació de concerts i d’òperes va ser molt cuidada, elitista, sense oblidar els balls i les representacions, habituals als teatres de l’antic passeig de Gràcia.
L'aforament era de 2.000 persones, 850 de les quals seien a platea. La sala era decorada amb elegància i luxe, amb el sostre pintat per Francesc Soler i Rovirosa, i butaques molt còmodes. Se'l considerava el millor teatre de la ciutat després del Liceu. El Líric, va estar en actiu fins el 1900. Un any més tard fou enderrocat.
El petit edifici de l'estació meteorològica va ser desmuntat i es va reconstruir al Parc de Ca l'Arnús a Badalona (antiga finca familiar dels Arnus) on encara avui es pot veure.
El Novedades
El primer Novedades va obrir l 1869, era construït de fusta, i es trobava al al xamfrà del passeig de Gràcia amb la ronda de Sant Pere, rebia el nom Saló de Novetats. El teatre era molt petit, amb prou feines podia enquibir 200 espectadors. Fou enderrocat el 1884.
El 1885 es construir un nou teatre a la cantonada amb el carrer Casp, en el lloc on anteriorment havia estat "El Prado Catalan". El local era gran i disposava d'un cafè annex.
Es representa obres molt variades, d'autors catalans, també operes i concerts, va ser un dels teatres més actius de la ciutat fins a l'esclat de la Guerra Civil. Afectat per un bombardeig, fou refet com a sala d'espectacles, i finalment fou convertit en cinema (1960).
L'últim Novedades tenia una capacitat 1.600 espectadors, essent en el seu moment el teatre de major aforament de la ciutat, després del Liceu i el Tívoli. Dedicat durant anys al cinema, el 1992 va recuperar-se com a teatre, fins que va tancar l'1 de maig de 2006
