Del tranvia de cavalls al Gran Metro

Els tramvies amb tracció de sang


El primer transport fitxe que va tenir el passeig de Gràcia data de l'any 1859 quan es fundà la companyia "Central Barcelonesa", que va ser la primera en inaugura una línia d'ómnibus entre Barcelona i Gràcia, un any més tard es va crear "La Catalana Graciense".



Cap el 1870, Gràcia estava ocupada majoritàriament per les classes obreres de Barcelona i no disposava de mitjans de transports capaços de transportar amb eficiència aquesta força de treball als tallers de Barcelona on treballaven, normalment es desplaçaments es feien a peu.

A més, el Passeig de Gràcia s'anava omplint d'habitatges, i la burgesia demanava també, un transport eficient entre el centre de la ciutat i les segones residències que posseïa a Gràcia. En aquest context s'impulsar la creació de la primera línia de tramvies que va tenir Barcelona.

El Tramvia es va inaugurar el 27 de juny de 1872 El seu trajecte començava a Rambla (Pla de la Boqueria) i anava fins la plaça dels Josepets (Plaça Lesseps).a la vila de Gràcia. Era un tramvia de dos pisos o imperial (part de dalt descoberta), de tracció animal i propietat de la compañía británica Barcelona Tramways.

Circulava cada 8 minuts, des de les 6 del mati a les 11 de la nit al hivern i de 5 del mati a 12 de la nit a l'estiu. Els cotxes eren capaços de transportar 44 passatgers, 22 a l'interior i 22 al imperial (el terrat) El seu preu era de 50 ctims de pesseta al interior i 0'37 al imperial.

Al principi, el tranvia fou sobretot un mitja de transport burgés, i es feia servir sobretot per l'oci, ja qué el preu del billet no estava a l'abast de totes les classes populars.


Ripperts, els tramvies sense rails


L'any 1875 van aparèixer al Passeig de Gràcia els "ripperts" que era el nom del carrocer de Marsella que els va crear. Es tractava d'un òmnibus més lleuger i pràctic, de mida més reduïda que el tramvia, però a diferència d'aquest circulava sense vies.

El progrés que representava prescindir dels rails fou desmentit en la practica, car quan els cotxers dels ripers van descobrir que l'amplada de les rodes de llanta metalica era idèntica a les dels rails del tramvia, rodaven damunt d'aquests per anar més despresa, provocant les ires dels conductors de tramvies. que protestaven d'aquesta usurpació de la vies, llavors s'havien d'apartar i rodar per damunt del empedrat, sacsejant el passatge.

Als ripperts no va trigar a sortir-lis competència, Josep Bigorra, que era el principal arrendador de cotxes de cavalls, va constituir una societat de de vehicles de transport urbà batejada "la Catalana", va arribar a tenir 40 cotxes. Aquest vehicles de transport urbà arrossegats per cavalls, amb un preu del bitllet cinc cèntims, es van fer molt populars,. Finalment van desaparèixer al electrificar-se la xarxa de tramvies i van ser absorbits per la companyia "Els Tramvies de Barcelona S. A."




Tramvies elèctrics


El 26 de gener de 1899 va començar a circular a Barcelona el primer tramvia de tracció elèctrica a la línia de circumval·lació. Mesos més tard es va electrificar també el tramvia del Passeig Gràcia.

En aquells temps, Barcelona estava experimentant una època de modernització accelerada, l’any 1907 va desaparèixer l’últim tramvia de tracció animal. Als llarg de la dècada del 1920 l'augment de passatgers no parava de créixer, fins a convertir al tramvia en el transport col·lectiu de masses

Finalment cal destacar que el 1925 va començar a circular per Passeig de Gracia la primera línia d'autobús.




El Gran Metro


El 26 de març de 1921, es va constituir la companyia Gran Metropolitano de Barcelona (Gran Metro) integrada per Tramvies de Barcelona S.A. Ferrocarrils de Catalunya S.A. i diversos bancs.

Els treballs van començar de seguida el 21 de juliol de 1921, i van allargar durar més de 3 anys. Finalment el 30 de desembre de 1924, va ser inaugurat per l'infant Ferran de Baviera, en representació del rei Alfons XIII.

El Gran Metro, fou el primer ferrocarril metropolità que va tenir barcelona i recorria el passeig de Gràcia de punta a punta. Tenia una longitud de 2.74 Km, i formava part de la línia I. (actual línia 3), i circulava des de les 7 del mati fins la 1 de la nit.

El tram inaugurat disposava inicialment de quatre estacions, Lesseps, Diagonal, Aragó (ara Passeig de Gràcia) i Catalunya. L'estació de Fontana es va obrir uns mesos després, el primer de maig de 1925, el 5 de juliol del mateix any és posava en marxa Liceu. Dos anys més tard, es va obrir al públic el ramal que passant per Aragó (Passeig de Gràcia) portava fins l'estació de Jaume I.

Amb la posada en marxa del metro, el Passeig de Gràcia es va convertir en el nucli central de la ciutat, l'estació d'Aragó (ara Passeig de Gràcia) funcionava com un intercanviador per anar a Liceu o Correus, cal recordar que també tenia al costat l'estació de Ferrocarril, llavors en superfície. El Passeig de Gràcia es va anar transformant a poc a poc, començant-se a instal·lar tallers i comerços a les plantes baixes.

L'estació de Passeig de Gràcia tingué les primeres escales mecàniques del metro, es van instal·lar l'any 1932 procedents de l'exposició universal de l'any 1929. També va ser pionera en la il·liuminació ja que fou la primera estació de metro en instal·lar fluorescents(1946).