A la cruïlla del Passeig de Gràcia amb la Diagonal s'hi troba a dia d'avui un monument nú, en honor a ningú.
Tothom el coneix, tothom l'ha vist, però que hi fa allà?. Molts l'anomenen el llapis, de fet és un autèntic indocumentat, que gràcies a la seva fisonomia, s'ha guanyat l'honor a ser de facto, el monument a un vulgar llapis.
El Monument a la República
L'encreuament entre la Diagonal i el Passeig de Gràcia esta ple d'histories. Durant molt anys, va ser conegut com el Cinc d'Oros, encara avui el nom perdura entre generacions.
El 1909 l'ajuntament va acordar aixecar un monument i dedicar la plaça al primer president de la república espanyola Francesc Pi i Margall. El projecte definia cinc cercles, un al mig, on aniria el monument i quatre al voltant amb fanals escultòrics. D'aquí prove la denominació popular de l'espai com cinc d'oros ja que recordava la carta de la baralla espanyola.
El 28 de juny de 1909 es van inaugurar els fanals d'estil modernista previstos, van ser obra de l'arquitecte municipal, Pere Falqués i Urpí.
No obstant, la construcció del monument es va anar dilatant en el temps, el 19 de setembre de 1915 es va fer l’acte de la col•locació de la primera pedra, però les disputes entre el republicà partit radical i els catalanistas ho va fer encallar. A l'abril de 1919 s'hi posa una segona primera pedra, l'escultor modernista Miquel Blay estava ja treballant en un conjunt escultòric, llavors arriba la dictadura i queda tot congelat.
Es va haver d'esperar fins a la II República per que el monument tires endavant. El 1932 i hagué un concurs que donà la victòria a Josep Viladomat, queda segon, Frederic Marès. La figura guanyadora era de bronze representava una dona nua amb un ram de llaure i el braç aixecat, va ser batejada amb el nom de "Flama".
El projecte anava acompanyat d'un medalló de marbre blanc obra de Joan Pie, reproduint la efigie del qui fou president de la Primera República Espanyola, Francesc Pi i Margall.
Però de nou tot va acabar paralitzat al produïr-se els fets del 6 d'octubre de 1934, que van acabar, amb l'empresonament del President Lluís Companys i del Govern de la Generalitat.
Finalment, el diumenge 12 de abril de 1936 després del triomf del Front Popular a les urnes, el President de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys, el va inaugurar amb tota solemnitat. La plaça va dur el nom de Francesc Pi i Margall fins a l'acabament de la Guerra Civil
No obstant, la construcció del monument es va anar dilatant en el temps, el 19 de setembre de 1915 es va fer l’acte de la col•locació de la primera pedra, però les disputes entre el republicà partit radical i els catalanistas ho va fer encallar. A l'abril de 1919 s'hi posa una segona primera pedra, l'escultor modernista Miquel Blay estava ja treballant en un conjunt escultòric, llavors arriba la dictadura i queda tot congelat.
Es va haver d'esperar fins a la II República per que el monument tires endavant. El 1932 i hagué un concurs que donà la victòria a Josep Viladomat, queda segon, Frederic Marès. La figura guanyadora era de bronze representava una dona nua amb un ram de llaure i el braç aixecat, va ser batejada amb el nom de "Flama".
El projecte anava acompanyat d'un medalló de marbre blanc obra de Joan Pie, reproduint la efigie del qui fou president de la Primera República Espanyola, Francesc Pi i Margall.
Però de nou tot va acabar paralitzat al produïr-se els fets del 6 d'octubre de 1934, que van acabar, amb l'empresonament del President Lluís Companys i del Govern de la Generalitat.
Finalment, el diumenge 12 de abril de 1936 després del triomf del Front Popular a les urnes, el President de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys, el va inaugurar amb tota solemnitat. La plaça va dur el nom de Francesc Pi i Margall fins a l'acabament de la Guerra Civil
De la República al feixisme
Amb l'arribada de la dictadura franquista, el nou ajuntament feixista va acordar el 13 de gener de 1939. fer desaparèixer el monument. El 5 de desembre es van assignar 10.000 ptes per desmuntar-lo. Mentrestant, quan s'hi celebrava algun acte es tapava vergonyosament amb una bandera espanyola.
Ara només calia buscar substituta a l'estàtua de la república, i com la vida dona moltes voltes, s'hi va acabar instal·lant l'estatua de Frederic Marès, que en el concurs havia quedat en segon lloc. Això sí, prèviament retocada per canviar-li el significat
Lestàtua es va posar a la base del obelisc, va ser inaugurada en el primer aniversari de l'ocupació de Barcelona el 26 de gener de 1940. A dalt de l'obelisc va ser col·locada un àliga franquista, gràcies a la qual l’indret rebé el nou malnom de “La Plaça del Lloro”.
Acabada la II Guerra Mundial amb la victòria aliada, el franquisme va començar a retirar els monuments de caire més feixistitzant, l'àguila va volar.
A la base del obelisc s'hi podia llegir la seguen inscripció "A los heroicos soldados de España que liberaron de la tiranía rojo-separatista. La ciudad agradecida”. La plaça va canviar de nom i va passar a nomenar-se de la "Victòria". (la dels feixistes s'entén).
Finalment l' hivern de 1957 els fanals modernistes que encara es mantenien en peu es van retirar per facilitar la circulació dels vehicles. De l'idea del cinc d'oros, ja no en quedava ni rastre, encara que de fet, és una llegenda urbana, mai va existir un monument envoltat de quatre fanals, en realitat n'eren sis, ho expliquem en la pàgina dedicada als fanals
Amb l'arribada de la democràcia l'estatua va ser atacada amb diverses ocasions amb pintura, i el desembre de l'any 1979, uns manifestants van arrencar amb l'ajuda d'una palanca el gran escut amb l'enorme àguila franquista que hi presidia la base.
El 1981 i quatre dies després de l’intent de cop d’estat del 23 de febrer, la plaça va ser rebatejada de nou amb el nom de Joan Carles I de Borbó. A la base s'hi va gravar l’escut de la Casa Reial. Conservant al mateix temps l'estàtua de simbologia feixista.
Finalment el el 30 de gener de 2011, en aplicació de la llei de la memòria històrica que prohibeix l'exhibició al carrer d'elements visuals feixistes, l'estàtua fou retirada, anunciant-se que seria exposada al museu d'Història, de fet, la Història, feia trenta anys que l'esperava.
A hores d'ara doncs nomes ens queda un obelisc nu, o gairebè, l’escut de la Casa Reial encara hi és, estem davant d'un monument monàrquic? Si és així, que s'atengui a la història...
Acabada la II Guerra Mundial amb la victòria aliada, el franquisme va començar a retirar els monuments de caire més feixistitzant, l'àguila va volar.
A la base del obelisc s'hi podia llegir la seguen inscripció "A los heroicos soldados de España que liberaron de la tiranía rojo-separatista. La ciudad agradecida”. La plaça va canviar de nom i va passar a nomenar-se de la "Victòria". (la dels feixistes s'entén).
Finalment l' hivern de 1957 els fanals modernistes que encara es mantenien en peu es van retirar per facilitar la circulació dels vehicles. De l'idea del cinc d'oros, ja no en quedava ni rastre, encara que de fet, és una llegenda urbana, mai va existir un monument envoltat de quatre fanals, en realitat n'eren sis, ho expliquem en la pàgina dedicada als fanals
Del feixisme al Borbó
Amb l'arribada de la democràcia l'estatua va ser atacada amb diverses ocasions amb pintura, i el desembre de l'any 1979, uns manifestants van arrencar amb l'ajuda d'una palanca el gran escut amb l'enorme àguila franquista que hi presidia la base.
El 1981 i quatre dies després de l’intent de cop d’estat del 23 de febrer, la plaça va ser rebatejada de nou amb el nom de Joan Carles I de Borbó. A la base s'hi va gravar l’escut de la Casa Reial. Conservant al mateix temps l'estàtua de simbologia feixista.
Finalment el el 30 de gener de 2011, en aplicació de la llei de la memòria històrica que prohibeix l'exhibició al carrer d'elements visuals feixistes, l'estàtua fou retirada, anunciant-se que seria exposada al museu d'Història, de fet, la Història, feia trenta anys que l'esperava.
A hores d'ara doncs nomes ens queda un obelisc nu, o gairebè, l’escut de la Casa Reial encara hi és, estem davant d'un monument monàrquic? Si és així, que s'atengui a la història...
Del Borbó a la República ?
Per sort, gràcies a alguns funcionaris republicans, l'escultura i el medalló, es van salvar amagats al carrer Welligton, en uns magatzems propietat de l'ajuntament, A la dècada de 1980 es van retrobar. Avui el monument a la república torna ha estar al sol, però no al seu lloc original.
En 1990 les dues obres van ser recuperades i és van integrar dintre d'un disseny escultòric de ferro colat dels arquitectes Helio Piñon y Albert Viaplana, on hi destaca una agulla de 30 metres d'alçada.
El conjunt es troba situat al mig d'un cercle amb gespa al centre de la Plaça Llucmajor, al districte de Nou Barris. Es recomana una passejada per comprovar, que la "Flama" de la República segueix viva
El conjunt es troba situat al mig d'un cercle amb gespa al centre de la Plaça Llucmajor, al districte de Nou Barris. Es recomana una passejada per comprovar, que la "Flama" de la República segueix viva
